INICI


 

BENVOLGUTS I BENVOLGUDES:

bravium.jpg

Com ja sabeu, el passat divendres dia 20 de febrer de 2015, hi va haver l’Assemblea General Ordinària de socis i seguidament l’Assemblea General Extraordinària amb el punt únic relatiu a escollir la candidatura presentada per a cobrir la presidència de Bravium teatre, després de la recent desaparició del nostre estimat president, el Jaume Amenós.
Segons es va informar als assistents, es va presentar una única candidatura dins el termini establert que reunia les condicions establertes a l’article 17è dels actuals Estatuts de Bravium Artístic i Cultural. Aquesta candidatura és la següent:

PRESIDENT: Ferran Figuerola
VICEPRESIDENT: Jaume Ciurana
TRESORERA: Marta Bonet
SECRETARIA: Lourdes Domènech
VOCAL 1: Antonio Florencio
VOCAL 2: Francesc Marca
VOCAL 3: Josep Lozano
VOCAL 4: Carles Pitarch
VOCAL 5: Neus Ceballos

Una vegada escollida la present candidatura per unanimitat dels socis i sòcies presents a l’Assemblea, es va informar de la distribució de tasques a fer entre els col·laboradors assignats en diferents Comissions de treball que també s’han establert recentment. Aquestes Comissions estan repartides en diferents àrees que són les següents: Vestuari. Entrades. Taquilla i porteria. Equip tècnic del teatre. Programació i agenda mensual. Atrezzo. Comunicació. Arxiu. Manteniment. Tanmateix hi ha una sèrie de persones que integren aquestes Comissions juntament amb els membres de la Junta que són: Manu Barroso, Benjamin Miguel, Àngels Gutierrez, Isabel Periago, Joan Sánchez, Pep Ayala, Jordi Boronat, Jordi Salvadó, Jordi Bertran, Gina Llauradó, Alba Aluja, Irene Benavent.
Com podeu observar, entre els membres de la Junta directiva i els membres de les diferents comissions de treball, sumem 21 persones per fer funcionar tot l’engranatge com ho havia fet el nostre amic Jaume. Ell es mereix que el Bravium segueixi tenint un pes i reconeixement molt important dins el conjunt del teixit associatiu i cultural i dins la programació festiva de la nostra ciutat.
Ara és moment d’agrair-vos a tots la confiança dipositada en la meva persona i en la nova Junta. El nostre objectiu principal és continuar amb el treball engegat pel Jaume, ja que pensem fermament que hem de contribuir a fer que el Bravium segueixi sent un referent a la nostra ciutat, fita que va aconseguir amb escreix el nostre estimat amic amb la seva total dedicació a la nostra entitat. A més, el suport rebut per part de moltes persones tant socis com persones alienes al Bravium i també l’ambient que es va respirar el dia de l’assemblea farcit de molts sentiments i també de molta voluntarietat per part de molts de vosaltres m’encoratgen a agafar el relleu amb molta il·lusió i empenta.
Ara ens toca treballar per al futur amb moltes il·lusions renovades i amb noves iniciatives, fonamentals per seguir amb aquest dinamisme que tant ens caracteritza dins la ciutat com a una Entitat de referència.
No voldria acabar aquesta carta sense donar les gràcies a totes les persones que formen el nou equip de la Junta directiva, així com els col·laboradors de totes les Comissions de treball per confiar en la meva persona per a presidir el Bravium. Us puc dir a tots que aquest suport em motiva moltíssim per a seguir aquesta tasca.

Per acabar, voldria expressar la meva gratitud a l’anterior president Jaume Amenós, una gran persona i sobretot un bon amic. Durant els 28 anys que he estat secretari del Bravium, 25 han estat al costat d’ell i us puc assegurar que he après moltíssim d’un gran mestre, però la primera cosa i la més important va ser estimar al Bravium i a creure en les persones i això és el que segueixo fent i us animo a tots vosaltres a que també ho feu.

Resto a la vostra disposició
Ferran Figuerola.

FINS SEMPRE JAUME! per Josep Baiges

conveni-premis-mc3b3n-de-reusAquesta nit dormiré poc, per no dir gens. A quarts d’una el Miquel Salvadó m’ha enviat unwhatsap per dir-me que l’Amenós s’havia mort. No per esperada la notícia m’ha colpit enormement. Aquests últims dies sovintejo l’hospital perquè hi tinc la meva mare ingressada. I això ha fet que fos coneixedor de la crítica situació del Jaume. M’ha reconfortat veure’l envoltat dels seus amics, de la gran família del Bravium, i del seu fill Jaume, una persona excepcional com el seu pare.

Ben bé no sé que escriure. Perquè qualsevol elogi que pugui imaginar per definir-lo es quedarà curt davant la immensa personalitat del Jaume Amenós. Jo, fins i tot,  puc dir que m’ha arribat a fer de pare. Curt i ras. Per diverses circumstàncies, durant aquests últims anys he coincidit moltíssimes vegades amb ell. Ens trobàvem tot sovint per esmorzar al Kucumà, l’acollidor establiment del capdavall del carrer Santa Teresa. Aquelles trobades matinals eren balsàmiques. Quins fart de riure que ens fèiem amb la complicitat dels tres magnífics de l’Imac com són el Marc Navarro, l’Anton Marca o el Toni Saéz.

Va ser a l’entorn d’aquests esmorzars, compartint inquietuds i confidències, on van néixer els Premis Enganxen. Amb el Jaume, malgrat pertànyer a generacions radicalment diferents, coincidíem en moltes coses. I parlant de Reus encara més. Per això sempre comentàvem que calia crear uns premis per distingir amb generositat a tota mena de personatges que amb la seva activitat, sovint anònima, són determinants per ajudar a fer ciutat. Per això, al caliu d’aquest bloc que ell sempre va seguir amb complaença, van néixer els Enganxen del Món de Reus. I per això sempre, des del primer dia, s’han lliurat al Bravium, al nostre Bravium.

Durant tots aquests anys de relació ha estat molt fàcil entendre’s amb el Jaume. Era -i costa molt parlar en passat- una persona esplèndida, generosa, disposada. Que es feia estimar. Per això, quan em trucava per embolicar-me en alguna de les seves genialitats, mai podia dir que no. Des del Mercat al Mercadal a la recreació de la primera pedra del Canal, passant per les Varietés de Sant Pericu, la sorprenent inauguració de l’Hospital o elReviu la inauguració del Fortuny entre d’altres. Aquest últim operatiu el vaig viure de molt a prop, perquè el Jaume me’n va fer còmplice des del primer dia. Quan em va dir que volia omplir el Fortuny amb gent vestida d’època, vaig creure que –definitivament- s’havia begut l’enteniment. Però ho va aconseguir, fent-se un fart de treballar i -qui sap- deixant-se la salut en l’intent. És el que vaig denominar El miracle Amenós en un dels articles més celebrats d’aquest bloc.

En  aquests dos anys de lluita contra la malaltia el Jaume ens ha donat una altra lliçó de vida. Perquè no ha parat ni un instant, mantenint i fins i tot augmentat l’activitat del Bravium, creant d’altres elements que romandran per sempre més a la ciutat com el Carro dels Romanços. I conservant intacte el bon sentit de l’humor malgrat l’adversitat. Ara fa tot just un any va participar en una conferència del Cicle Gran organitzat per l’Ajuntament i STS on va fer broma de la seva malaltia. Un moment hilarant que vaig recollir en una de les cròniques que ell més em va elogiar.

Ens queda el consol de saber que el Jaume ha marxat sabent-se estimat. El premiImprescindible de Canal Reus, la concessió del Tro de Festa del 2013 i –sobretot- la designació com a pregoner de la Festa Major d’enguany són el millor reconeixement que un reusenc de la seva condició podia tenir. I en aquest fet hi ha tingut molt a veure el Quim Sorio. Un regidor de cultura que sovint és l’ase dels cops, però que particularment em mereix tota la consideració. I més després de corroborar la immensa qualitat humana que ha demostrat en l’atenció al Jaume Amenós durant aquests últims mesos. No és un fet menor. Els polítics no només han de gestionar. Sobre tot han d’atendre als seus conciutadans. I el Quimet ho ha fet de manera excepcional en un cas de l’especial significació del Jaume.

I ara, què? és els que ens preguntem molts. El buit que deix el l’Amenós és enorme. Al Bravium, a la ciutat i a les nostres vides. Costarà molt tornar a la normalitat, perquè de persones com ell no n’hi ha. Perquè avui ja et trobo a faltar. I perquè a partir d’ara el Món de Reus, sense tu, ja no serà el mateix. Fins sempre, Jaume.

Reus, elegit Capital de la Cultura Catalana 2017
Reus ha estat elegit com a Capital de la Cultura Catalana 2017, segons que ha informat aquest dijous 2 d’octubre el president de l’organització Capital de la Cultura Catalana. L’alcalde de Reus, Carles Pellicer ha expressat la seva satisfacció per l’elecció la qual defineix com un reconeixement a «la riquesa de la programació cultural i festiva, dels equipaments i del conjunt del teixit cultural reusenc».Reus va aprovar per unanimitat presentar la seva candidatura com a referent cultural de l’àmbit lingüístic català en el ple municipal de desembre de 2013, una candidatura que, a més, ha rebut centenars d’adhesions d’entitats i de persones de la ciutat.Un dels grans potencials que té Reus i que ha valorat l’organització, és el seu ric, variat i nombrós calendari d’activitats culturals, que es distribueixen durant tot l’any i que es complementen amb les programacions estables dels teatres Fortuny, Bartrina, Bravium i Sala Santa Llúcia, a més de l’Orfeó Reusenc i Cal Massó, i les exposicions d’art ja siguin organitzades pel mateix ajuntament de Reus o per diferents galeries de la ciutat.Reus ha previst en la seva candidatura preparar un conjunt d’activitats específiques lligades amb un altre dels grans eixos culturals, lúdics i turístics que té la ciutat i que és el Modernisme.En els propers dies, l’alcalde de Reus, Carles Pellicer, i el president de l’organització Capital de la Cultura Catalana, Xavier Tudela, signaran l’acord oficial de nominació de Reus com a Capital de la Cultura Catalana 2017.Fins ara, han estat elegides capitals de la cultura catalana les següents ciutats:2004: Banyoles
2005: Esparreguera
2006: Amposta
2007: Lleida
2008: Perpinyà
2009: Figueres
2010: Badalona
2011: Escaldes-Engordany/Principat d’Andorra
2012: Tarragona
2013: Ripoll
2014: Barcelona
2015: Vilafranca del Penedès
2016: Vic
2017: ReusLa Capital de la Cultura Catalana s’adreça a tot el domini lingüístic i cultural català. Té com a objectius els de contribuir a ampliar la difusió, l’ús i el prestigi social de la llengua i la cultura catalanes, incrementar la cohesió cultural dels territoris de llengua i cultura catalanes i, finalment, promocionar i projectar el municipi designat com a Capital de la Cultura Catalana, tant a l’interior com a l’exterior. El Parlament de Catalunya va donar suport a la Capital de la Cultura Catalana, per unanimitat de tots els grups parlamentaris, en data 25 de març de 2004.CAPITAL