Comparteix:

 


 

BENVOLGUTS I BENVOLGUDES:

Com ja sabeu, el passat dijous dia 19 de febrer de 2019, hi va haver l’Assemblea General Ordinària de socis i seguidament l’Assemblea General Extraordinària amb el punt únic relatiu a escollir la candidatura presentada per a cobrir la presidència de Bravium teatre.

Segons es va informar als assistents, es va presentar una única candidatura dins el termini establert que reunia les condicions establertes a l’article 17è dels actuals Estatuts de Bravium Artístic i Cultural. Aquesta candidatura és la següent:

JUNTA DIRECTIVA

PRESIDENT: Ferran Figuerola
VICEPRESIDENT: Jaume Ciurana
TRESORER: Antonio González
SECRETARIA: Lourdes Domènech
VOCAL 1: Neus Ceballos
VOCAL 2: Crles Pitarch
VOCAL 3: Francesc Marca

 

Una vegada escollida la present candidatura per unanimitat dels socis i sòcies presents a l’Assemblea, es va informar de la distribució de tasques a fer entre els col·laboradors assignats en diferents Comissions de treball que també s’han establert recentment. Aquestes Comissions estan repartides en diferents àrees que són les següents: Vestuari. Entrades. Taquilla i porteria. Equip tècnic del teatre. Programació i agenda mensual. Atrezzo. Comunicació. Arxiu. Manteniment. Tanmateix hi ha una sèrie de persones que integren aquestes Comissions juntament amb els membres de la Junta que són: Josep Lozano, Antonio Florencio, Manu Barroso, Benjamin Miguel, Àngels Gutierrez, Isabel Periago, Joan Sánchez, Pep Ayala, Jordi Salvadó, Jordi Bertran, Irene Benavent, Pascu González, Àngel Querol, Edu Mejías, Pep Macaya, Marta Bonet, Carme Aguilar, Carme Sánchez, Cori Martínez, Meri Soto, Jordi Carré i Núria Esquius

Vull donar el meu agraïment a dos membres de la Junta Directiva que per motius personals han deixat de formar part per incorporar-se a diferents tasques en les Comissions de treball, Antonio Florencio i Josep Lozano. Moltes gràcies companys.
Com podeu observar, entre els membres de la Junta directiva i els membres de les diferents comissions de treball, sumem 30 persones per fer funcionar tot l’engranatge com ho havia fet el nostre amic Jaume. Ell es mereix que el Bravium segueixi tenint un pes i reconeixement molt important dins el conjunt del teixit associatiu i cultural i dins la programació festiva de la nostra ciutat.
Ara és moment d’agrair-vos a tots la confiança dipositada en la meva persona i en la nova Junta. El nostre objectiu principal és continuar amb el treball engegat pel Jaume, ja que pensem fermament que hem de contribuir a fer que el Bravium segueixi sent un referent a la nostra ciutat, fita que va aconseguir amb escreix el nostre estimat amic amb la seva total dedicació a la nostra entitat. A més, el suport rebut per part de moltes persones tant socis com persones alienes al Bravium m’encoratgen a agafar la Presidència amb molta il·lusió i empenta.
Ara ens toca treballar per al futur amb moltes il·lusions renovades i amb noves iniciatives, fonamentals per seguir amb aquest dinamisme que tant ens caracteritza dins la ciutat com a una Entitat de referència.
No voldria acabar aquest comunicat sense donar les gràcies a totes les persones que formen l’equip de la Junta directiva, així com els col·laboradors de totes les Comissions de treball per confiar en la meva persona per a presidir el Bravium. Us puc dir a tots que aquest suport em motiva moltíssim per a seguir aquesta tasca.

Per acabar, voldria expressar la meva gratitud a l’anterior president Jaume Amenós, una gran persona i sobretot un bon amic. Durant els 28 anys que he estat secretari del Bravium, 25 han estat al costat d’ell i us puc assegurar que he après moltíssim d’un gran mestre, però la primera cosa i la més important va ser estimar al Bravium i a creure en les persones i això és el que segueixo fent i us animo a tots vosaltres a que també ho feu.

Resto a la vostra disposició
Ferran Figuerola.

Mail President: president@braviumteatre.com

 


[separator-title]
 FINS SEMPRE JAUME! per Josep Baiges

conveni-premis-mc3b3n-de-reusAquesta nit dormiré poc, per no dir gens. A quarts d’una el Miquel Salvadó m’ha enviat unwhatsap per dir-me que l’Amenós s’havia mort. No per esperada la notícia m’ha colpit enormement. Aquests últims dies sovintejo l’hospital perquè hi tinc la meva mare ingressada. I això ha fet que fos coneixedor de la crítica situació del Jaume. M’ha reconfortat veure’l envoltat dels seus amics, de la gran família del Bravium, i del seu fill Jaume, una persona excepcional com el seu pare.

Ben bé no sé que escriure. Perquè qualsevol elogi que pugui imaginar per definir-lo es quedarà curt davant la immensa personalitat del Jaume Amenós. Jo, fins i tot,  puc dir que m’ha arribat a fer de pare. Curt i ras. Per diverses circumstàncies, durant aquests últims anys he coincidit moltíssimes vegades amb ell. Ens trobàvem tot sovint per esmorzar al Kucumà, l’acollidor establiment del capdavall del carrer Santa Teresa. Aquelles trobades matinals eren balsàmiques. Quins fart de riure que ens fèiem amb la complicitat dels tres magnífics de l’Imac com són el Marc Navarro, l’Anton Marca o el Toni Saéz.

Va ser a l’entorn d’aquests esmorzars, compartint inquietuds i confidències, on van néixer els Premis Enganxen. Amb el Jaume, malgrat pertànyer a generacions radicalment diferents, coincidíem en moltes coses. I parlant de Reus encara més. Per això sempre comentàvem que calia crear uns premis per distingir amb generositat a tota mena de personatges que amb la seva activitat, sovint anònima, són determinants per ajudar a fer ciutat. Per això, al caliu d’aquest bloc que ell sempre va seguir amb complaença, van néixer els Enganxen del Món de Reus. I per això sempre, des del primer dia, s’han lliurat al Bravium, al nostre Bravium.

Durant tots aquests anys de relació ha estat molt fàcil entendre’s amb el Jaume. Era -i costa molt parlar en passat- una persona esplèndida, generosa, disposada. Que es feia estimar. Per això, quan em trucava per embolicar-me en alguna de les seves genialitats, mai podia dir que no. Des del Mercat al Mercadal a la recreació de la primera pedra del Canal, passant per les Varietés de Sant Pericu, la sorprenent inauguració de l’Hospital o elReviu la inauguració del Fortuny entre d’altres. Aquest últim operatiu el vaig viure de molt a prop, perquè el Jaume me’n va fer còmplice des del primer dia. Quan em va dir que volia omplir el Fortuny amb gent vestida d’època, vaig creure que –definitivament- s’havia begut l’enteniment. Però ho va aconseguir, fent-se un fart de treballar i -qui sap- deixant-se la salut en l’intent. És el que vaig denominar El miracle Amenós en un dels articles més celebrats d’aquest bloc.

En  aquests dos anys de lluita contra la malaltia el Jaume ens ha donat una altra lliçó de vida. Perquè no ha parat ni un instant, mantenint i fins i tot augmentat l’activitat del Bravium, creant d’altres elements que romandran per sempre més a la ciutat com el Carro dels Romanços. I conservant intacte el bon sentit de l’humor malgrat l’adversitat. Ara fa tot just un any va participar en una conferència del Cicle Gran organitzat per l’Ajuntament i STS on va fer broma de la seva malaltia. Un moment hilarant que vaig recollir en una de les cròniques que ell més em va elogiar.

Ens queda el consol de saber que el Jaume ha marxat sabent-se estimat. El premiImprescindible de Canal Reus, la concessió del Tro de Festa del 2013 i –sobretot- la designació com a pregoner de la Festa Major d’enguany són el millor reconeixement que un reusenc de la seva condició podia tenir. I en aquest fet hi ha tingut molt a veure el Quim Sorio. Un regidor de cultura que sovint és l’ase dels cops, però que particularment em mereix tota la consideració. I més després de corroborar la immensa qualitat humana que ha demostrat en l’atenció al Jaume Amenós durant aquests últims mesos. No és un fet menor. Els polítics no només han de gestionar. Sobre tot han d’atendre als seus conciutadans. I el Quimet ho ha fet de manera excepcional en un cas de l’especial significació del Jaume.

I ara, què? és els que ens preguntem molts. El buit que deix el l’Amenós és enorme. Al Bravium, a la ciutat i a les nostres vides. Costarà molt tornar a la normalitat, perquè de persones com ell no n’hi ha. Perquè avui ja et trobo a faltar. I perquè a partir d’ara el Món de Reus, sense tu, ja no serà el mateix. Fins sempre, Jaume.

 


[tle]
Comparteix: