Encetem amb el títol de 1ª Etapa, el període contingut des de la fundació de l’Entitat l’any 1877 fins al 1936, ja que la tasca de la mateixa durant aquest període no va sofrir canvis considerables, cosa que no va passar en altres èpoques, motivats tots per diferents canvis ideològics, socials i com no de l’evolució mateixa de la nostra ciutat.
La fundació del “CENTRO CATÒLICO”, va ser el 8 de maig de 1877 a la casa número 7 del carrer de la Presó sota la presidència i amb el títol de “iniciador” el Rvd. Sr. Prior Don Juan Alaix Viscarri, quedant aquest dia aprovats els Estatuts els quals varen ser signats amb el vist i plau del llavors Alcalde Sr. Antoni Pascual i per conseqüent prengué existència legal el CENTRE CATÒLIC.
D’aquesta fundació sabem que tenia vocació social a mes del testimoniatge de catolicitat.
L’escriptor local Domingo Blai, diu: “El prior Alaix i Biscarri ( 1866 – 1885 ) secundà les iniciatives del canonge Grau i Vallespinós, i col·labora amb el futur prelat en la fundació del col·legi menor d’estudis eclesiàstics (sucursal del seminari pontifici de Tarragona) i de l’escola obrera del Centre Catòlic, creada i protegida pel bisbe fill de Reus”.
Es diu també, que el Centre “se havia instalado en el local que venía proporcionando material para la escuela nocturna, obra primordial de ella concurriendo ya un número regular de alumnos y siendo muchísimos los que lo tenían solicitado”. La primera reunió per a nombrar la Junta Rectora va ser el dia 21 del mateix mes. El dia 7 de Febrer de 1889 es quan s’inscriu com a Entitat al Govern Civil de la Província de Tarragona amb el número 137, nº d’ordre 53-1633.
Unes ressenyes del cronista reusenc Gras i Elías, remarca: “Al estiu del 1878, fou terrible per la nostra honrada i soferta classe jornalera, on gran número es trobaren sense treball, i per tal d’aliviarlos en lo possible, el Centre Catòlic al 18 de Juliol d’aquell any, inicia una festa religiosa a la Parròquia de Sant Pere. Es celebrà una solemne missa oficiant dos canonges fills d’aquesta Ciutat, a la que assistiren tots els socis i alumnes del Centre. Acabada la missa, passaren la safata a fi de recollir fons per els obrers sense treball, recaudant 52 duros i dos rals que foren entregats a l’Ajuntament”.
El prior Francesc Duc i Castanyer (1945 – 1962), ens deia que els dos primers cursos de seminarista els cursà al Centre Catòlic de Reus. Recollin suficients garanties del prestigi de que gaudia en aquells temps.
El primer de desembre de 1892 es creen un total de 65 obligacions i que tenen un import global de 1.625.- ptes. les quals es destinen a sufragar les despeses originades pel canvi d’adreça del Centre Catòlic del num. 7 al 13 en el qual ja queda definitivament instal·lat.
El “HERALDO DE CATALUÑA” num 142 del 28 de febrer de 1919, en diu del Centre: “Entidad destinada a fomentar la cultura en general y en especial la instrucción y mejoramiento de la classe obrera dentro del critério católico. Las principales fiestas celebradas en años anteriores son ; homenaje al Excmo. Sr. Don Antolín López, Arzobispo de Tarragona; homenaje al Obispo Grau, reusense ilustre y constante protector del Centro; exposición Gaudí; semana Científica – Moral con notables conferencias públicas.
Secciones integrales (escuelas diurnas y nocturnas y clases de dibujo). Profesores Don José María Domingo soler Prvo. y Don Camilo Andreu. Ayudantes Don Joaquín Pamies y Don José Auqué (estudios sociales). Director Dr. Don Joaquín Martí Prvo. (lírico dramática) Directores Don Juan Barberá Querol y Don Antonio Buqueras.
De Francisco Gras i Elías, en “historia de la Ciudad de Reus desde su fundación a nuestros días”, página 365, entre d’altres coses en diu…”a mas hay sección dramática que actua en un bonito salón de espectáculos situado en el mismo local en donde se celebran veladas literarias y musicales”. En esta sociedad hay establecida la redacción y administración del Semanario Católico de Reus, órgano de los intereses católicos de la Ciudad, fué fundado el 4 de enero de 1896.
Esta sociedad cuenta con una magnífica biblioteca que se compone de unos 3000 volúmenes que fueron legados, junto con 3 magníficos lienzos, nuestro ilustre paisano y benefactor el Obispo Juan Bautista Grau Vallespinós.
També el prior Joan Requesens i Morla (1886 – 1905) va donar impuls durant molts anys a les activitats de la secció dramática del Centre Catòlic
SECCIONS COMPLEMENTARIES.- Organitzades dins l’Entitat amb total independència en el desenvolupament de les seves tasques.
[separator-title]1898 [/separator-title]
CONGREGACIÓ DE NOSTRA SENYORA DELS ÀNGELS (posteriorment de Misericòrdia) i Sant Lluís Gonzaga, finalment CONGREGACIÓ MARIANA.
[separator-title]1917[/separator-title]
15 d’abril – CORT DE JESÚS SAGRAMENTAT.
MUTUALITAT ESCOLAR DE REUS
[separator-title]1921[/separator-title]
ACCIÓ CATÒLICA DE LA DONA. (Seccions de Pietat, Cultura i Beneficència)
[separator-title]1925[/separator-title]
MUTUAL FEMENINA MISERICÒRDIA, associació de doble caràcter católic-social.
[separator-title]1931[/separator-title]
JOVENTUT CARITATIVA
[separator-title]1931[/separator-title]
PATRONAT OBRER DE SANT JOSEP. Aquesta Entitat fundada l’any 1900, amb una tasca funcional igual que la del Centre i que en el present havia col·laborat conjuntament en el Centre amb quantitat d’accions tant culturals com d’altres menes i que en temps passats ja s’havien fusionat les dues Seccions dramàtiques, emet el següent missatge: “La Junta Directiva de este Patronato en atención a las difíciles circunstancias que experimenta la sociedad para poder hallar local propio social y medio de su sostenimiento, de acuerdo con la Junta Directiva del Centro Católico y con la aprobación de la autoridad Eclesiástica de la Archidiócesis, ha resuelto establecer el domicilio social del Patronato en el mismo local del Centro”. Amb aquest efecte, la Junta del Centre ha ofert tota manera de facilitats per que el Patronat continuï la seva acció Social Cristiana conforme disposen els seus Estatuts i Reglaments, anomenant-se una Comissió integrada per representants de les dues Juntes per que formulin les bases de la nova actuació.
Cal ressaltar que el Patronat disposava ja de una Germandat.
[separator-title]1932[/separator-title]
ACCIÓ POPULAR. (posteriorment creà una Mútua Patronal)
[separator-title]1935[/separator-title]
JOVENTUT FEMENINA DE A.C.
ACCIÓ CATÒLICA D’HOMES, rama d’A. C.
L’any 1910, en Junta General s’acorda afegir al nom de CENTRE CATÒLIC, els adjectius de “SOCIAL Y OBRERO”, sense que això signifiqui la creació d’una nova Entitat. Aquesta denominació durà fins el 18 de Juliol de 1936.
El 1912, morí a Tarragona, l’iniciador i fundador del CENTRE CATÒLIC el Dr. Don Joan Alaix Viscarri.
L’any 1896 és quan per primera vegada trobem de forma activa l’existència d’una “Secció Dramàtica”, no tenint la seguretat de que pogués haver funcionat abans i que ve representant diferents obres teatrals, la majoria d’un sol acte i d’un contingut tant còmic com dramàtic la majoria d’aquestes últimes. La primera interpretació localitzada es d’aquest any i són uns pastorets en 3 actes, en català i que porten per títol “Los pastorets nous”. També trobem que a partir del 1899, es comencen a representar sarsueles, d’un o dos actes. Totes aquestes obres eren interpretades per elements joves de les escoles i del
Centre. Les obres interpretades eren la majoria de la editorial “Galeria Dramàtica Salesiana” de la llibreria Salesiana del Ps. Dom Bosco, nº 74 de Barcelona. També s’interpretaven d’altres escrites per capellans i algunes per persones vinculades al Centre i a la seva tasca.
Les obres eren interpretades tant en català com en castellà, com a mostra direm, que de les 14 actuacions localitzades l’any 1896, 4 d’elles es feren en castellà i la resta en català, es a dir, la interpretació d’aquestes últimes era del doble o més que les de castellà.
L’any 1916, amb la interpretació d’un drama titulat “De pastor a Compte”, ens diu una crònica de l’época que …”intervienen en esta obra señoritas de nuestro Elenco…”. L’any 1918, en la sarsuela “Maniobras militares”, es ressalta l’actuació de la senyoreta Alcaraz i del senyor Barberà. Podem dir que al voltant d’aquest any comença l’actuació del element femení al nostre escenari. També a partir de l’any 1925 en que es crea dintre del Centre la “Mutual Femenina Misericòrdia, un cop o dos a l’any, amb motiu de les seves commemoracions, posen en escena obres, encara que interpretades només per dones.
L’any 1899, es quan trobem noticia de que “…se hacen reformas de consideración en el salón de espectáculos, en el cual se ha derribado la gruesa columna que existía en el centro, quedando así espacio capaz para 300 personas”. La construcció de l’actual teatre, la trobem situada l’any 1906, encara que també en el curs dels anys ha sofert diferents obres i modificacions fins arribar a l’estat actual.
Tota activitat del Centre, durà fins al juliol de l’any 1936, data en que comença la guerra civil, a partir d’aquí, queda anul·lada tota la tasca i es desfà inclòs l’estructura del Centre. Els aconteixements socials i polítics de l’época, sobre tot entre els anys 1922 al 1939, de tics anticlericals, molestaren la convivència ciutadana. La vida de l’entitat fou moralment sacudida per la guerra. Alguns dirigents i associats perderen la vida al front o assassinats.
Durant la guerra civil fou ocupat per el Socors Roig Internacional que prèvia incautació d’un bon número de maquines de cosir de les cases particulars, muntaren un taller de confecció de roba militar per els milicians del front republicà. Afortunadament respectaren les instal·lacions (no les imatges religioses) i així fou recuperat al acabar la guerra.
Sobre aquest fet, copiem una nota marginal de la inscripció del Registre número 2 de la Propietat Urbana de Reus de l’època, diu textualment……”la Entidad “Comitè de Reus de la Secció Catalana de Socors Roig Internacional” representada por su secretario Juan Bautista Banqué Martí y autorizada por el Comitè Central Antifeixista de Reus, se ha incautado de la finca de este número para su actuación y local Social.
Según así resulta del acta de incautación hecha por dicha Entidad con fecha 21 de julio último y protocolizada por Don Ramón Ballester, Notario de la presente Ciudad a 30 de octubre último, cuya primera copia fué presentada en esta oficina a las 12 del dia 8 del actual, según el asiento número 684, folio 184 del Tomo 104 del Diario. -no ha devengado impuesto-. Y para que conste, firmo la presente a 14 de diciembre de 1936.
Posteriorment una altra nota marginal de la mateixa finca ens diu….”La anterior nota marginal de fecha 14 de diciembre de 1936 de incautación de esta finca, queda totalmente cancelada por haberlo así dispuesto la orden del Ministerio de Justicia de 8 de febrero último, en cumplimiento de la cual, se extiende la presente. Reus primero de abril de 1939.
Desde la seva fundació fins al 1936, va ser un aglutinador del catolicisme reusenc. Lloc de reunió de seglars i clergues, cultivant a més de formació cristiana, conferencies culturals, tracte personal i el teatre. Ens ho demostra les dependències, en la singular sala d’actes, biblioteca, sala de Juntes, sala de cafè i jocs, gran vestíbul, escola al segon pis i sala de teatre amb “platea”, “palcos” i “amfiteatre”, bon escenari i vestidors al soterrani. No tenia pretensió de luxe, pero si estava en funció dels seus propòsits.
L’art del teatre era cultivat amb constància, participant un bon número de socis aficionats, i que passaren de pares a fills. No podien faltar en les festes nadalenques els tradicionals “pastorets” de Folch i Torres, amb els famosos “lluquet i rovelló”. Sarsueles, drames i sainets satisfeien una assídua concurrència.