El fins l’any 1936, Centre Catòlic, a partir de 1940 després de l’acabament de la guerra civil, inicia una nova etapa, represa per l’Acció Catòlica de Reus, es constitueix en A.C. d’homes i dones, a més dels més joves que reben el nom d’Aspirants.
L’escriptor D. Blai, comenta que “el prior Rosend Gavaldá (1931-1945) procurà seguir una línia d’actuació condicionada al dens ambient dominant dels primers anys de post – guerra.
Agrupà activitats dels centres parroquials en un sol organisme interparroquial”. “Posà tota la seva voluntat de sacerdot per crear un ambient d’apostolat seglar”.
Aquesta voluntat es va fer realitat al destinar el Centre Catòlic a una nova sàvia formada per jovent procedent dels Fexocistes (Federació de Joves Cristians de Catalunya), Congregació Mariana, Ex-alumnes dels P.P. de la Sagrada Família i altres, amb inquietuds cristianes, formen el “CENTRE INTERPARROQUIAL DE JOVES d’A.C.
Al mateix temps i en la mesura que ho permeten les disponibilitats econòmiques que no son gaires, es comença a arranjar les dependències ja que el seu estat havia quedat bastant deteriorat. Una nota del 21 de Desembre de 1940 diu, “durant la present setmana han començat gràcies a la crida feta als catòlics, que amb les seves aportacions com a Socis Protectors, als treballs de restauració als nostres locals”.
Però tornant al tema principal, diem que l’A.C. és interparroquial, totes les parròquies anaven unides, les separacions tant sols eren les d’homes i dones, separació per altra part típica a l’època de la post-guerra. Degut a aquesta separació, en tot Reus hi ha dos locals socials, el d’homes situat al carrer Bisbe Grau nº 13 i el de les dones situat a les dependències de l’Asilo del carrer de Santa Paula.
[separator-title]L’ASPIRANTAT [/separator-title]
L’Aspirantat del Joves d’A.C. era la secció dels adolescents baix la direcció i tutelatge de la Rama dels Joves d’A.C. amb un delegat component de la Junta dels Joves. Varis Instructors eren responsables i formadors dels nois repartits en grups de 8 o 10 membres especialitzats en estudiants de 2º Ensenyament i nois del món laboral.
Un sacerdot-consiliari tenia la dedicació per mantindre l’espiritualitat i formació del Consell d’Instructors i a la vegada dels nois Aspirants. Semanalment cada grup tenia el seu Cercle d’Estudis, a on es dialogava sobre un pla de formació religiosa que dirigia el corresponent instructor.
No cal dir que es mantenia una especial dedicació a l’esport i cultura, amb jocs de ping-pong, botons, futbol, teatre, cinema, excursionisme, ciclisme i altres activitats.
Un periòdic mural com també un petit butlletí anomenat “RUTA” reflectien articles formatius i programes d’activitats. La col-laboració tant era d’aspirants com d’instructors.
En quant a la practica del futbol s’aconseguí un “solar” a precari al Passeig Sunyer, quines dimensions eren ideals per adolescents. Aquest petit camp captivá l’interés de molts nois d’altres equips o penyes. Allà es formà una cantera que anys desprès s’integraren al Reus Deportiu (3ª divisió) i al Gimnàstic de Tarragona (·ª i 2ª divisió).
L’Aspirantat arribà a formar simultàniament dos equips que actuaven a l’hora a campionats locals i comarcals. En una competició diocesana varen tindre la final al camp del Gimnàstic de Tarragona (Agda. de Catalunya) a on es proclamaren campions i guanyaren un trofeu-copa donada per el Sr. Cardenal Arriba y Castro.
Durant un temps l’equip del Aspirantat fou filial del Reus Deportiu
També els Aspirants prenien part al elenc del teatre de la Joventut i un dels primers èxits fou la representació de l’obra “El Maestro Canillas”, sainet d’uns nens d’escola i el seu mestre.
L’activitat era considerable en varis ordres, tant es així, que un grup d’aspirants portaven a terme una emissió setmanal a l’antena de Ràdio Reus E.A.J. 11, per descomptat infantil.
Totes aquestes activitats es desenvolupaven al 2on pis del Centre, aleshores molt deteriorat, però suficient per portar a terme tot allò que podien fer amb ganes i generositat.
Els nois Aspirants es regien per una Junta amb representació de cada una de les activitats i dels grups.
L’atenció econòmica era a través de les reduïdes cuotes (gairebé simbòliques) i el manteniment general era a càrrec de la Junta de la Joventut.
Cada any es celebrava el DIA DEL ASPIRANT, en caràcter espiritual, esportiu i festiu. El primer any fou el 1941 a Vinyols i Parc Samá. A l’any següent a Riudecanyes, a on es disputa un partit de futbol entre els Aspirants de Riudecanyes i Reus, així com actes recreatius a la plaça de l’Esglèsia. Anys següents seguien fent-se a diferents llocs. També ho varen fer al nostre camp del Passeig Sunyer i al Estadi del Reus Deportiu. Prompte a la edat dels 16 anys s’integraben a les activitats de la Joventut. Poc a poc el teatre rebia nova sàvia de futurs actors.
A l’estiu de 1942, a Poblet, l’Aspirantat organitza durant una setmana, un curset de formació per a nois, molt profitós a càrrec de Mn. Rovira, rector de L’Albi.
[separator-title]L’ACCIO CATOLICA [/separator-title]
Immediatament desprès de la guerra civil (1939) la joventut era molt amplia que per motius evidents es retardaven els festejos i casaments, restant solters, es a dir “joves”.
Al retorn a la vida civil, es despertaren nous propòsits vocacionals, tenint lloc la convicció religiosa anteriorment perseguida en moltes ocasions.
L’agrupament d’aquets joves, de practiques cristianes amb ganes de fer apostolat era formada per una variada escala social, experimentats per la procedència, disposats a refer l’ambient dels seglars al apostolat de l’Esglèsia.
Els primers propòsits del Centre varen ser la formació. La A.C. tenia com a base el trípode anomenat: Pietat, Estudi i Acció. Establiren contacte directe amb el “Consejo Superior de A.C. de Madrid”. A través dels temps vingueren a encoretjarnos els presidents Manolo Aparicio, Garcia Pablos, Mohedano, Fuertes etc.
Els dimecres a les vuit del vespre es feia el Cercle d’Estudis a la sala d’actes, dirigits per el Consiliari i vocal d’Estudis i Formació. Es va reorganitzar la biblioteca i es participava al culte de les parròquies.
A la sala d’actes i teatre freqüentment es donaven conferencies o xerrades per personalitats destacades, entre d’altres, Joaquim Mª de Nadal, propagandista catòlic de singular prestigi, Mn. Melendres poeta i escriptor, Mn. Llauradó etc.
L’A.C. interparroquial, organitza diferents activitats d’esbarjo tal com excursions, fronton bàsquet ball de bastons, excursions ciclistes, escacs, hockey patins cinema, biblioteca, coral, tennis taula, futbol, la colla sardanista “Cors Alegres” i especialment teatre.
La nostra historia teatral és la historia d’un teatre d’aficionats, un dels molts que s’inicien a la postguerra a la major part de ciutats i pobles de Catalunya. Com Tants d’altres, sorgeix a l’ampar de l’A.C. única associació possible tret de les lligades a la “Falange” i que al llarg dels anys evoluciona d’una manera més o menys accentuada seguint el ritme de la societat en que es mou.
Com a opinió personal, s’en desprèn de que la secció de teatre estava poc organitzada i que potser es valorava més com a una “distracció” o “passatemps” que com una verdadera activitat artística. Es tractava d’un teatre fet per homes sols, fruit de la separació existent dins de l’A.C. que a la vegada és el resultat d’una determinada ideologia moral del “nacional-catolicismo” imperant als anys 40. Aquest fet comporta la necessitat de representar unes obres que o bé han sigut adaptades, o bé s’han fet expressament per aquest tipus de teatre, tant una cosa com l’altre dóna lloc, quasi automàticament a una minva considerable de la qualitat literària de les obres que es representen.
Com que el fet és general ja hi ha una sèrie de editorials que es dediquen a aquesta tasca.
La Secció Teatral està molt lligada a totes les demés activitats recreatives i a la vegada, totes elles mantenen uns lligams molt estrets amb el caràcter religiós d’A.C. Ho podem comprovar en la redacció de tres programes sobre festes extraordinàries que tenim a l’arxiu.
Festes de Nadal de l’any 1944 que anuncien la representació dels Pastorets.
“la joventut de Acció Catòlica de Reus, celebra con jubilo las fiestas navideñas. El Centro Interparroquial de los jóvenes de Acció Catòlica de Reus i del Divino Niño, derrame la bendición de su gracia sobre todos sus afiliados y socios protectores como prenda segura de auténtica felicidad durante las fiestas navideñas y un próspero y feliz año de 1945”.
16 octubre de 1949.
COMO LA TUMBA.- Presentación por el cuadro escénico de nuestra Sección Recreativa en SESIÓN DE GALA , con motivo de la festividad de Cristo Rey, del magnífico drama.
El lligam total es comprova en les festes del 5è aniversari de la constitució del Centre d’Acció Catòlica.
“DEL DIA 28 DE ENERO AL 4 DE FEBRERO DE 1945” Actos religiosos Certamen Literario Torneos deportivos. Exposición de arte Representación teatral Actos de propaganda Jornadas de dirigentes Imposición de insignias Círculo de estudios extraordinarios Exposición: “5 años de apostolado”
La lectura d’aquest programa, ens senyala una altra característica, l’idioma emprat és el castellà, cosa, per altra part lògica, tenint en compte la dècada en que es vivia. El català com a idioma de cultura i de relació social estava prohibit.
Les obres de teatre veren començar a fer-se exclusivament en castellà, per anar a mida que la censura ho permetia a representar-s’en també en català.
Fer un resum d’aquests 10 anys de les representacions efectuades que sempre segueren més que les obres representades, ja que moltes d’elles es repetien dins la mateixa temporada dues i fins i tot mes vegades
La primera actuació en sentit recreatiu varen ser 6 representacions del pastorets dintre de les festes nadalenques, tres al desembre i tres al gener del 41. Uns quants militants formaren el quadre escènic que en gran voluntat representaren “LA VENJANÇA DE JESÚS o ELS PASTORETS DE BETLEM”. Diu el programa “magnífica obra dramàtica en verso, dividida en tres actos y nueve cuadros, original del pulcro escritor Pablo Rosés, música del maestro Joaquin Albanell”, tirant ma del antic vestuari, atrotinat, d’abans de la guerra, dipositat en un armari. L’éxit fou total, tant per el públic enyoradís com per els actors, dirigits per Antonio Vidal y Andrés Fargas, la direcció musical fou de Francisco Buqueras.. Aquesta primera representació de l’A.C. i segons es desprèn del títol va ser en català. Així seguiren els anys amb representacions teatrals cada vegada mes superades per la vocació d’un bon numero de joves dirigits per el inoblidable Sr. Antoni Garcia, entre d’altres.
De l’any 1940 al 1950, no ens falla cap any la representació dels típics Pastorets i tots ells interpretats en català. (La Venjança de Jesús – La Rosa de Gericó – L’Estel de Natzarè – Déu Infant – La Llum de l’Establia – Lo Naixement del Salvador).
Com acabem de dir l’any 40 solament es representaren els Pastorets. L’any 1941 foren 21 les representacions, totes en castellá. L’any 1942, trobem 35 representacions en castellà més 2 en català, LA NIT DE TOTS SANTS, sarsuela representada pels nostres joves a Riudecanyes i al nostre teatre, el drama LA MARE. L’any 1943, 32 representacions totes en castellà. L’any 1944, foren 44 les representacions i totes en castellà. L’any 1945, 34 representacions en castellà. L’any 1946, 36 representacions, d’aquestes en trobem 9 en català, en aquesta llista ja no contem las representacions dels Pastorets, solament comptem les obres. L’any 1947 de les 36 representacions, ja son 16 les que es representen en català. L’any 1948, trobem 14 representacions, 5 d’elles en català. L’any 1949, 27 representacions, 8 en català i l’any 1950 de les 16 representacions, 5 foren en català.
Per altra banda i com a curiositat, la representació dels Pastorets amb la Mare de Déu, fa que sigui necessari que algú es disfresses de dona. Als programes no hi figura el nom de l’intèrpret ni del personatge.
Desde el principi d’aquesta etapa, s’organitzen les temporades teatrals d’octubre fins a juny i es prepara una programació orientativa per a tot l’any. Es fa teatre cada diumenge a la tarda, (també a les festes de precepte).
S’acostumen a fer 3 assaigs per cada obra, un d’ells general. De la direccio s’encarrega una persona diferent cada temporada. Cal destacar que la figura de l’apuntador, és important; la manca d’una bona preparació prèvia fa que sigui el puntal memoristic de tots els intèrprets. Els decorats estaven fets de paper, com era usual en tots els teatres d’aficionats, unes vegades es compraven, però la majoria es llogaven a Barcelona o a Reus mateix. El vestuari, també moltes vegades era de lloguer a les dues cases que hi havia a Reus: Casa Mallorca i Casa Jansà i també se n’anava adquirint per a tenir-ne de propi. Pel que fa al mobiliari, s’acostumava a resoldre en petits préstecs de cases particulars (parents, amics, coneguts dels actors) i amb mobles deixats per alguna casa comercial, el nom de la qual figurava en el programa.
Els components de la secció teatral procedien de la classe menestral, els que tenien un ofici adequat es dedicaven a la part tècnica: decoració, il-luminació….El manteniment general del local es feia amb les quotes dels socis. Aquests podien comprar les entrades al teatre un 25 % mes barates que els no socis. També hi havia uns tiquets d’abonament per les sessions d’un mes que tenien força èxit. Els abonaments s’anunciaven en cada programa de principi de temporada. A més de les representacions de les obres adaptades o escrites, pel que podem anomenar escriptors “professionals”, de tant en tant, s’en representava una escrita pels mateixos actors o persones afins a l’Entitat. Com a mostra tenim:
[separator-title]”CENTRO INTERPARROQUIAL DE ACCIO CATOLICA – REUS”. [/separator-title]
La Junta Directiva de este Centro, se complace en invitar a usted y familia al estreno de la obra titulada “LOS HIJOS DE LAS MINAS”, original del afiliado a nuestra joventut D. Julio Ramos Pousa, cuya representación tendrá lugar en nuestro teatro a las 10’30 de la noche del 7 de diciembre, vigilia de la Purísima. Confiando con su asisténcia, el anticipamos nuestro agradecimiento.
Año Santo – Diciembre 1950
“EL CONDADO DE VILLENA”
[separator margintop=”true” ]
Domingo 16 de enero de 1943 Función de Gala. En homenaje a los militantes de este Centro, José Balsells y Remigio Barberá, con motivo del estreno de su obra dramàtica.
“EL CONDE DE URGELL”
[separator margintop=”true” ]
Diario Español, 19 de marzo de 1946
Se ha procedido ya a los primeros ensayos por la sección recreativa del Centro de Jóvenes de A.C. de la obra dramàtica en tres actos y en verso “EL CONDE DE URGELL”, original de nuestro colaborador D. Juan Veciana Llauradó (VIECH), bajo el siguiente reparto……
També fou notable l’obra “CASAMIENTOS AL POR MAYOR”, original de Josep Balsells. Anys després els joves Francesc Domènec i Josep Casanovas, varen compondre la sarsuela “EL CANTANTE MARINERO” (1947), estrenada en gran èxit. També fou estrenada l’obra “EL ALCALDE DE LA VILLA”, també escrita per un colaborador.
Un sens fi de drames, comèdies i sainets dels millors autors del temps es escenificaven al escenari del teatre dels Joves d’A.C. Alguns pobles de la comarca demanaven actuacions als seus escenaris. Atrevides obres posaren a prova l’elenc d’actors cada dia mes motivats per les obres “EL SOLDADO DE SAN MARCIAL”, “EL REY NEGRO”, de Muñoz Seca, “LA MORT DE L’ESCOLÁ” de Marià Garcia, amb un llarg etc. Es presentaven mes de vint-i-cinc obres a l’any. Disfrutaben del privilegi de “Sala Parroquial” als efectes de censura i de les moltes obres en català.
De les sarsueles representades, intercalades entre les obres de teatre i que també les representaven homes sols, es troba que els autors eren persones amb coneixements musicals i que ells mateixos hi posaven la lletra, entre autors hi ha una gran majoria de clero regular, eren frares, probablement de l’ordre Salesiana, que era la que les editava, el que vol dir que estaven dins la mateixa linea temàtica que el teatre editat per la mateixa editorial, aquest tipus de teatre és el que ja es representava en la etapa anterior pertanyent al Centre Catòlic.
També destaquem que, a partir de l’any 1940, reemprén conjuntament amb les nostres activitats, la Congregació Mariana com a única Entitat de les que existien als local del Centre.
Les seccions que composen les Joventuts d’A.C. són:
Secció de propaganda.
Cercle d’estudis de la secció cultural.
Secció recreativa i d’esbarjo.
Secció de Pietat i Catecisme.
També es formaven grups d’excursionisme practicats per rutes comarcals, com el Remei, La Roca, l’Abellera, la Musara, La Riba, el Far de Salou, Puigcerver, Sma. Trinitat, Riudecanyes, Escornalbou, Poblet, etc.
Després de la reorganització de la Biblioteca, gràcies a la constància i competència del Sr. Pi, es traslladà a la avant-sala de Juntes, amb més capacitat. El contingut de llibres antics i alta formació foren donació del reusenc Bisbe Grau i altres clergues, complementant de mes actualitat del temps. No faltaven les edicions de “Eclesia”, “Signo”, “Vida nueva” i “La Fulla Parroquial”.
Per les festes nadalenques els grans i espectaculars pessebres construïts per socis, primers premis dels concursos de la Congregació Mariana, de típica organització. El repartiment de premis amb tota solemnitat es feia sempre al Teatre del Centre.
L’any 1946, a la festivitat de Corpus ens atrevirem sense prèvia experiència a confeccionar la que va ser la primera catifa de flors a Reus, situada a la Plaça Mercadal davant de la Casa Coder. Va ser molt elogiada tant per l’iniciativa com per el seu gust artístic. Els pròxims anys també ho feren la Congregació Mariana a la Plaça Mercadal, davant L’Alianza i la Adoración Nocturna a la Plaça del Prim, davant l’Hotel España. Mentre que la d’Acció Catòlica eren totalment de flors naturals, les altres es confeccionaven en serradures tenyides de colors.
Els anys veniders continuaren fent-la al carrer del Bisbe Grau davant del Centre, que la podien allargar segons les disponibilitats de flors, ja que l’aportació era improvisada.
Al cinc anys d’activitats (04-02 1945) es feu una exposició de cartells murals a les dues sales mes grans, que mitjançant estadístiques i consignes es manifestaven els actes realitzats tant per l’Aspirantat com per la Joventut. Per l’excelent presentació i bon gust fou molt visitada. Aquests actes quinquennals foren presidits per el Sr. Arquebisbe de Tarragona Dr. D. Arce Ochotorrena.
Com a caràcter testimonial els militants compromesos els imposaven les insígnies per mostrarles a les solapes de l’americana. Aquestes imposicions es feien amb solemnitat a la Prioral de Sant Pere, amb una manera de ritual, que al rebre-la individualment deien:
“Así lo propongo, así lo prometo, que Dios me ayude i los Santos Evangelios”
Els vicaris de la Prioral, eren consiliaris del Centre. Desde l’any 1940 ho foren, Mn. Salvat, Mn. Solsona, Mn. Josep Aguiló, Mn. Serra, Mn. Joan Ciurana, Mn. Asens, Mn. Antón Brú i Mn. Fernando Lapuyade. Destacaren con aficionats a l’esport, Mn. Aguiló, Mn. Serra i Mn. Fernando. En aquest propici ambient no faltaren vocacions religioses com a sacerdot, tant regulars com seculars.
No es poden oblidar els que al seu temps d’A.C. foren conserges del Centre, els Srs. Ferré, Jaume Gil i Joan Ciurana.
A iniciativa del militant Ramón Ferré (guitarrista) es formà un grup coral per cantar les “caramelles” a la Pasqua de Resurrecció. Entre trenta o quaranta cantaires escampaven les veus per els carrers de Reus, sota els balcons de les noies. Un fragment deia:
Contempleu eixa cistella
penjadeta dins del pal,
cada any la portem més bella
que es cosa tradicional.
Sabem que els teus tendres llavis
quant la vegin, somriuran
i tes mans tan bondadoses
un present hi posaran.
Cantaven la nit del dissabte de Glòria (avui nit Pasqual) i el recaptat, generalment en espècies, servia per l’àpat de germanor en alguna masia.
El militant Oleguer Huguet Ferré, component del grup de caramelles i en la seva de poeta consagrat (mestre en Gai Saber) composà la lletra de dos noves cançons, originals i excel·lents.
Per la segona Pasqua del 1943, (del 29 de maig a l’1 de juny) s’organitzá la primera Peregrinació a Montserrat, aleshores en trens especials, presidida per el Sr. Prior Rosendo Gavaldá. No va ser fins l’any 1945 en que es va fer la 2ª, cal dir que varen tenir un gran èxit ja que han sigut continuades anualment fins els nostres dies.
A la emissora de Ràdio Reus E.A.J. 11, cada dissabte a les vuit del vespre, es posava en antena, un programa amb difusió d’articles d’actualitat religiosa i d’informació de cultes de les parròquies locals, a càrrec de la Secció de Propaganda de Centre. La primera emissió fou el dia 4 de maig de 1940, i l’ultima amb un total de 383, fou el 29 d’agost de 1947.
Per Sant Josep de l’any 1947, es formà una colla sardanista anomenada “Cors Alegres”. Fou amb nois i noies.
Per els anys 195o-51, per disposició del Sr. Arquebisbe Dr. D. Benjamín de Arriba y Castro, s’instalaren a Reus els Germans de les Escoles Cristianes “La Salle”. Per la seva improvisació tingueren d’ocupar transitòriament els locals del Centre, que suposà algunes incomoditats pràctiques dels usuaris. Després de dos cursos anaren al seu edifici propi a la Plaça d’Isabel Besora.
També sorgien costums renovadores i a la Parròquia de San Joan Bta s’inagurá un cinema a tot confort anomenat Cine Avenida i bona quantitat de públic catòlic alternava amb el que es feia al Centre, ja que les pel·lícules projectades eren “aptas para todos los públicos)
Durant un bon període de temps el sacerdot diocesà Mn. Vila, tenia una dependència cinemoteca, en el propòsit de qualificar el cinema de bona moral, ja que tenia gran acceptació fins i tot en Sales Parroquials de molts pobles. Però el nostre improvisat cinema, no tingué continuïtat, degut a la competència del Cine Avenida, que ho feu desistir.
A varis socis, prengué l’aficio a la fotografia i al segon pis instal·laren una petita sala per laboratori de revelat de fotografies.
A partir dels anys 50 es feren en caràcter interparroquial, conferencies pre-matrimonials per els nuvis en tràmit de casament.
Sovint la J.A.C. promocionaba campanyes a nivell nacional, recordant especialment la de CARITAT que la militància de Reus, com a consigna s’integrá per un any a les Conferencies de Sant Vicens de Paül, visitant i ajudant a famílies necessitades. Alguns varen seguir col·laborant amb l’anomenada institució.
Així mateix anualment s’oferie un dinar als vells de les Germanetes del Pobres, a la vegada de fer-los alguna distracció i cant de les caramelles.
No faltava tampoc l’esperit esportiu entre els joves, especialment en el futbol que competia contra altres formacions locals i que actuaven preferentment al C.F. Reddis (Camí de Valls), al Institut Pere Mata, Estadi del Reus Deportiu i en varis pobles de la comarca.
Sovint es practicava el futbol al camp de l’Institut Pere Mata, convivint amb els malalts que hi podien participar. L’elenc teatral hi feia algunes representacions per ambientar i distreure als malalts internats.
La practica del ping-pong o tennis taula, d’ejercici diari, era gran afecció, coincidint gairebé per els que feien futbol, comèdia, etc. Per la seva qualitat, arribaren a les cotes més altes en els campionats locals, comarcals i fins i tot en nacionals, organitzats per la O.A..R.( Obra Auxiliar Recreativa).
El 10é aniversari de la fundació de la J.A.C fou notablement commemorat i estimulant l’esperit d’apostolat.
Cada Junta de la casa i els responsables de la Secció Recreativa tenien cura del Teatre, sense poder oblidar les iniciatives del militant fundador Andreu Fargas Talarm, que com a professional aparellador feia uns pressupostos molt econòmics i ens diferents oportunitats s’acondicioná l’enrajolat del vestíbul, la rampa de la sala del Teatre, les butaques i l’ampliació del escenari.
Durant el mandat del Sr. Arquebisbe Arce Ochotorena, nombrá Consiliari Diocesà a D. Rufino Truébano, sacerdot procedent de la anterior diòcesis de Monsenyor i que el traslladà com a secretari particular. Aleshores aquest abnegat Consiliari Diocesà fou gran defensor de l’A.C. interparroquial, que en el cas concret de Reus, dispensà de Centre a varis militants obedients a la nova orientació. Aquest motiu junt amb que un bon número de militants varen contraure matrimoni, començà a ressentires el ritme d’algunes activitats, si be alguns nois procedents de l’Aspirantat s’integraren a les seccions tradicionals del Centre.
Cal referir que aquest ambient familiar, la relació entre el jovent, va produir alguns enamoraments que passaven a festeigs i d’aqui al casament. !Quants matrimonis, avui madurs, deuen els seus primers amors al Centre d’A.C. o a la Peregrinació a Montserrat!